El treball que aborda la professora Maria Victòria Forns i Fernández realitza una aproximació al sistema organitzatiu i competencial dels serveis socials en la Catalunya de la postcrisi, a través del model de prestació territorial que des de la perspectiva local posa en el centre de gravetat del sistema, la persona.
Aquesta aproximació es presenta metodològicament en dues parts. La primera es centra en l’anàlisi del marc jurídic internacional, estatal i nacional que configuren el veritable Dret als serveis socials per als ciutadans de Catalunya, en una situació econòmica i social de postcrisi. Així mateix, s’estudia amb exhaustivitat la distribució de competències materials i funcionals en l’àmbit dels serveis socials entre l’administració de la Generalitat i els ens locals, en particular, els municipis i les comarques; d’acord amb la recent interpretació jurisprudencial que el Tribunal Constitucional ha fet de la reforma competencial de l’Administració local, mitjançant la LRSAL de 2013.
A la segona part s’analitza l’arquitectura pública prestacional catalana, on els ens locals resulten la unitat imprescindible per a desplegar els serveis socials, en virtut dels principis d’universalitat, proximitat i descentralització, consagrats a la Llei 12/2007 de Serveis Socials. Aquesta Llei estableix l’accés als serveis socials per a totes les ciutadanes i tots els ciutadans, la qual cosa podem interpretar com el naixement d’un nou dret social. Així mateix, es fa una aproximació a la legislació sectorial amb implicacions per als serveis socials locals.
En definitiva, s’analitza el model actual de prestació multinivell dels serveis socials d’atenció centrada en la persona, des de la perspectiva territorial a Catalunya.
