Entre tots els aspectes possibles d’estudi de la tasca educadora a Catalunya, aquesta monografia tracta només d’un: la formació religiosa a l’escola. Més ben dit, del dret que tenen les mares i els pares a escollir la formació religiosa i ètica que estimen més adient pels seus fills. La novetat més important, en aquest sentit, en la història recent es troba a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) i la posterior Llei d’Educació de Catalunya (2009).
Tots dos estableixen que l’educació als centres docents de titularitat pública será laica. Aquesta expressió no apareixia a la legislació estatal i catalana fins al moment. És necessari remuntar-se a la Constitució Espanyola de 1931, ja que tampoc hi és present a l’Estatut d’Autonomia (1932) de la Segona República. La intenció d’aquest llibre és delimitar quines conseqüències jurídiques reals té la qualificació de l’ensenyament públic com «laic». És a dir, quin és el sentit que li va donar el legislador estatutari a aquesta locució, i què afegeix la seva presencia a la Llei d’Educació de Catalunya que en dues ocasions recorda que l’educació ha de ser laica. Es considera també la STC 31/2010, de 18 de juny sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i del buidatge jurídic que va fer d’aquest punt de l’Estatut. RESUMEN Entre todos los aspectos de estudio posibles sobre la tarea educadora en Cataluña, esta monografía trata sólo de uno: la formación religiosa en la escuela.
Mejor dicho, del derecho que tienen las madres y los padres a escoger la formación religiosa y ética que estiman más adecuada por sus hijos. La novedad más importante, en este sentido, en la historia reciente se encuentra al Estatuto de Autonomía de Cataluña (2006) y la posterior Ley de Educación de Cataluña (2009). Ambas normas establecen que la educación en los centros docentes de titularidad pública será laica. Esta expresión no aparecía a la legislación estatal y catalana hasta el momento.
Es necesario remontarse a la Constitución Española de 1931, puesto que tampoco está presente al Estatuto de Autonomía (1932) de la Segunda República. La intención de este libro es delimitar qué consecuencias jurídicas reales tiene la calificación de la enseñanza pública como «laica». Es decir, cuál es el sentido que le dio el legislador estatutario a esta locución, y qué añade su presencia a la Ley de Educación de Cataluña que en dos ocasiones recuerda que la educación tiene que ser laica. Se considera también la STC 31/2010, de 18 de junio sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña, y del vaciado jurídico que hizo de este punto del Estatuto.
