Ramon Llull y el lulismo: contemplación y acción

Ramon Llull y el lulismo: contemplación y acción

En este libro se reúnen las aportaciones al Coloquio internacional Ramon Llull y el lulismo. Contemplación y acción, celebrado los días 7 a 9 de marzo de 2019, en el Colegio de San Francisco de Palma,

coorganizado por la Provincia española de la TOR de Penitencia de San Francisco y el Instituto de Estudios Hispánicos en la Modernidad (IEHM),

de la Universitat de les Illes Balears.

Los dos primeros capítulos abordan algunos temas clave de la filosofía y la teología de Llull.

Los tres siguientes abordan diferentes perspectivas del lulismo hispánico, desde Mallorca hasta su proyección castellana y portuguesa, explorando vías de su recepción

en África y en el Norte de Europa.

Los últimos capítulos son un diálogo de Llull con la teología espiritual contemporánea.

Rafael Ramis Barceló

(Mallorca, 10 de gener de 1983) és un professor universitari i un investigador. És catedràtic d’Història del dret i de les Institucions de la Universitat de les Illes Balears, on ensenya des de 2010.^[1]

Des de 2001 a 2010 va viure a Barcelona, residint al Col·legi Major Penyafort-Montserrat de la Universitat de Barcelona.^[2] És llicenciat en dret, filosofia, literatura comparada, ciències polítiques i sociologia, graduat en ciències religioses, i doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.^[3]

Els seus escrits estan molt influenciats pel mètode de la historia conceptual, i ha treballat especialment sobre el naixement d’alguns conceptes o la recepció d’alguns autors de l’època medieval, el Renaixement i la Modernitat.

Les seves contribucions, en monografies i en revistes de Dret, Filosofia, Filologia, Història i Teologia, es poden classificar en quatre grups: la història del pensament jurídic, la història de les universitats, la història de les idees, i Ramon Llull i el lul·lisme.

Dins l’àmbit del pensament jurídic ha traduït algunes fonts medievals com el Liber iudiciorum,^[4] o escrits de Ramon Llull ^[5] o Pere Joan Olivi.^[6] També ha estudiat la incidència dins l’àmbit jurídic de diversos autors del Renaixement com Rudolf Agricola, Erasme de Rotterdam o Petrus Ramus,^[7] analitzant el trànsit de l’humanisme al racionalisme jurídic. Ha dedicat una monografia a aclarir l’origen de la noció de filosofia del dret,^[8] on defensa que els començaments de la qual se troben a meitats del segle XVII i no amb Hugo i Hegel. Els seus treballs sobre història del dret natural arriben fins a l’època contemporània, amb autors com Alasdair MacIntyre.^[9]

El segon àmbit de recerca és la història de les universitats, amb nombrosos estudis sobre càtedres, graus acadèmics i l’estructura institucional, amb especial predilecció per la Corona d’Aragó i les seves relacions amb Itàlia: (Roma,^[10] Pisa, Alcalà,^[11] Barcelona,^[12] Lleida,^[13] Mallorca^[14]…) Ha estudiat també la història de las opinions escolàstiques (escotisme, tomisme… i molt especialment el lul·lisme.)^[15]